Hi ha persones que viuen permanentment en tensió tot i que, aparentment, no hi hagi cap perill real.
Hi ha persones que, fins i tot en moments tranquils, senten que el seu cos continua en alerta:
- Els costa descansar.
- No aconsegueixen desconnectar.
- Estan pendents de tot.
- S’anticipen constantment.
- Senten que mai poden «baixar la guàrdia».
Això és el que, moltes vegades, hi ha darrere de la hipervigilància.
I el més important és entendre que, moltes vegades, això no passa de manera conscient.
No és que la persona vulgui viure en tensió, és que el seu cos ha après a funcionar així.
La hipervigilància acostuma a desenvolupar-se després de períodes prolongats d’estrès, inseguretat emocional, exigència constant o experiències en què la persona ha hagut d’estar molt pendent del seu entorn per protegir-se.
Per això, moltes persones amb hipervigilància:
- Analitzen constantment les reaccions dels altres.
- Detecten canvis mínims en el to de veu.
- Sobreinterpreten silencis o missatges.
- Necessiten anticipar escenaris.
- Tenen dificultat per improvisar.
- Senten una gran incomoditat quan perden el control.
També és habitual sentir culpa quan s’intenta descansar.
Com si aturar-se fos perillós o improductiu.
El problema és que el sistema nerviós no diferencia bé entre una amenaça real i una anticipació constant del perill. I quan el cos viu molt de temps així, acaba esgotat.
Moltes persones descriuen sensacions com:
«No sé relaxar-me.»
«El meu cap no descansa mai.»
«Quan per fi m’aturo, em sento pitjor.»
«Estic cansat/ada, però no aconsegueixo desconnectar.»
I tot això genera un gran desgast físic i emocional.
Perquè el cos necessita moments de seguretat per poder regular-se, però quan s’ha acostumat a viure en tensió constant, la calma fins i tot pot arribar a resultar estranya o incòmoda.
Sortir de la hipervigilància no consisteix únicament a «pensar en positiu» o intentar controlar menys.
El cos necessita aprendre, a poc a poc, que ja no ha de viure en mode supervivència tota l’estona.
I això implica:
- Treballar la regulació emocional.
- Reduir l’autoexigència.
- Reconnectar amb el cos.
- Comprendre els propis patrons.
- Crear espais interns de més seguretat.
Perquè, moltes vegades, el problema no és que el teu cos no sàpiga relaxar-se, sinó que fa massa temps que sent que no pot fer-ho.
Si la hipervigilància està condicionant el teu dia a dia, sents que mai no aconsegueixes relaxar-te o notes que el teu cos es manté en alerta de manera constant, la teràpia et pot ajudar a comprendre què està mantenint aquest estat i a recuperar una sensació més gran de seguretat i benestar, a Sant Cugat del Vallès o en format en línia. Reserva cita.
